Una rebuda meravellosa!

Si us pregunteu perquè sóc tan feliç sempre és perquè tinc una família i uns amics que no me’ls mereixo!!! Aquest dilluns una comitiva em va venir a buscar amb un autobús a l’aeroport i em van fer una festa de benvinguda de les que no s’obliden mai. Quina colla de gent, sou molt grans, nanos!
Vaig aterrar esgotat després del Dakar i tantes hores d’avió, però ei, quan vas arrossegant les maletes, t’obren les portes de la sortida i hi veus 60 persones cridant-te i celebrant que ja has arribat, se’t passen les tonteries ràpid. Quin goig que feien tots, amb tantes pancartes i tanta gent contenta. Si fins i tot em van portar una copa de campió i un gegant cuiner. Vaig flipar! Estaven tots ben cofois, sobre tot la morena i els meus fills, que han patit molt però ara ja em tenen a casa!

Després de tantes abraçades i petons, em van portar cap a l’autobús amb el que havien vingut. I renoi, el vam ben omplir, eh! Vam posar rumb cap al Serrat del Figaró, i anava ben cagat perquè no sabia el que em tenien preparat.

Allà m’esperava encara més gent, la Rosa, en Nani, amics del món del motor i més família que no s’havia pogut desplaçar fins a l’aeroport. També companys de la cuina com l’Oriol dels Tinars o en Joan Roca i la seva dona. Entre tots, segur que érem més de 150. Em va encantar!

Em va tocar fer uns parlaments i vaig voler que m’hi acompanyessin en Mas i en Padrós, que em van acompanyar amb l’autocaravana en la meva aventura pel Dakar. I després em van passar un vídeo resum amb fotos i vídeos del Dakar. Em va costar que no se m’escapés una llagrimeta, agafat ben fort de la mà de la morena i amb els meus fills al costat. És d’aquells moments en què penses que no pots demanar res més per ser feliç.

Ara bé, després no us imagineu com se’n fotien tots de mi quan van ensenyar els vídeos que els passava. Que si anava molt cuit, que si em cuidaven molt bé… va ser maco recordar-ho!

I pel final em van guardar el moment clau, un pastís d’aniversari immens per celebrar els 47 anys que vaig fer divendres. Decorat amb fotos del Dakar fetes de xocolata, segurament un dels pastissos més especials que m’he menjat mai!

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible. Malgrat que m’agradaria viure un moment tan maco com aquest moltes més vegades, no repetiré pas el Dakar, que és per gent molt valenta. Però tu, la festa la podem fer igual!!! Aquí us deixo algunes fotos que em va fer l’Albert Ballbé durant la festa, són boníssimes!

1 Comment Una rebuda meravellosa!

  1. Ricard 8 febrer, 2018 at 9:47 pm

    Nandu
    Vaja crac que estàs fet!!
    Moltes felicitats. Ets un màquina. T’he seguit tot el dakar amb molta il.lusió,a la teva web i a la tele.Contentíssim del teu gran resultat. Els del 71 som els millors!!! Je je. Gràcies pel teu gran repte. Em fas sentir jove.
    Salut i empenta!!!!
    Ricard Gros

    Reply

Leave A Comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *