Ei, família, que aquests dies sóc al Marroc donant gas de valent! I per què el Marroc? Doncs perquè si haig d’anar a Dakar, res millor que intentar entrenar en un terreny que s’hi assembli una mica, no?

En tots aquests dies he anat agafant quilòmetres i quilòmetres de terreny àrid i dunes. I he anat a tope, no us penseu pas que m’adormia a dalt de la KTM, que no en sé d’anar lent! Gas, ritme de cursa i molt bones sensacions. I a més, molt ben acompanyat!

No us imagineu les ganes que tinc d’anar al Dakar ara que ja el toco amb la punta dels dits!